Paseos por la Barcelona literaria : dieciséis itinerarios urbanos siguiendo la pista de los escritores medievales, don Quijote, el barón de Maldá, Verdaguer, Maragall, autores costumbristas, George Orwell o Mercè Rodoreda, hasta Vázquez Montalbán, Montserrat Roig, Mendoza o Ruiz Zafón / Sergio Vila-San Juán y Sergi Doria, editores ; Rossend Casanova, editor gráfico
2a ed. actualitzada.
Barcelona : Ajuntament de Barcelona : Fundación Germán Sánchez Ruipérez, 2016
360 p. : il. ; 23 cm
Alguns textos en català.
De la Barcelona medieval a la postolímpica s'obre un ampli ventall de visions escrites que han donat un fort caràcter literari a la capital catalana. Bernat Metge o Juan Boscán van crear a la seva ombra gòtica. Miguel de Cervantes la va escollir com l'únic escenari urbà del seu immortal El Quixot. Jacint Verdaguer i Joan Maragall la poetizaron. Narcís Oller i Josep Maria de Sagarra van centrar en ella les seves grans novel·les, retratant l'esplendor de la seva burgesia i la decadència de l'aristocràcia. Per a George Orwell i Simone Weil va ser un inoblidable paisatge revolucionari, i per a Mercè Rodoreda -o per a Carmen Laforet- l'espai vital d'unes figures amb vocació d'arquetip. El baró de Maldà i Josep Pla van documentar la seva vida quotidiana minuciosament; Jean Genet i Pieyre de Mandiargues van buscar el seu costat fosc; Salvat-Papasseit o Jaime Gil de Biedma la van fer escenari de la seva lírica autobiogràfica. En els últims temps Barcelona ha estat una ciutat negra i criminal en el cicle Carvalho de Vázquez Montalbán, al mateix temps que Montserrat Roig, Eduardo Mendoza, Juan Marsé, Quim Monzó o Carlos Ruiz Zafón han seguit elevant-la a la categoria de mite literari imperible. A cavall entre el llibre de viatges i el periodisme cultural, Passejos per la Barcelona literària proposa un recorregut literari i visual pels paisatges d'aquests escriptors i de molts uns altres i ens enfronta, itinerari després d'itinerari, al dubte de si és més real la ciutat viscuda o la imaginada, i de si hagués estat igual la primera de no haver existit la segona. (Editorial).
